SANTA PAU
En el mateix cor de la Zona Volcànica de la Garrotxa s'aixeca la Vila Vella, o nucli antic, de Santa Pau. Va ser centre de la baronia de Santa Pau ; declarat Monument Històric Artístic en 1971 , el poble conserva part de la fisonomia i característiques medievals que tanta fama li han donat. El recinte amurallat embolta les cases plenes de detalls, llindes, forjats, finestres gòtiques, escuts, etc; el castell del segle XIII és gran i compacte, té la façana en la plaça porticada amb el seu perfil irregular i arcs desiguals, que li donen gran personalitat.
L'Església de Santa María construïda en el segle XV és d'estil gòtic, però també cal destacar l'Església romànica de Sant Vicenç del Sallent ja anomenada en l'any 880 i situada en l'extrem oriental de la població. L'església de Sant Antoni i Sant Honorat situada al castell, al peu de la torre en un dels seus angles, posseïa un retaule d'alabastre d'escenes de la Passió, datat en l'any 1340, que és un dels exemplars més antics del gòtic català. Actualment aquest no es troba en el castell.
Uns altres dels seus principals atractius turístics són, sens dubte: el Volcà de Santa Margarida, el Volcà Croscat, la Fageda d'en Jordà o Sant Julià del Mont. Però també en el municipi existeixen diverses activitats que et permetran descobrir encara millor la zona: passejos a cavall, vols amb globus, excursions en 4x4 , trenet turístic, carruatges a cavall per la Fageda d'en Jordà o visitar les instal·lacions de la Cooperativa de la Fageda.
És el volcà més alt de la península amb 160 m d'altura i 950 m de diàmetre. El con principal està format majoritàriament per piroclastos de mesura lapilli (greda), per bombes escampades i alguns nivells de blocs en la seva base eruptiva. El seu cràter és en forma de ferradura, la seva erupció va anar en tres fases, les dues primeres de tipus estrombolià i l'última de tipus efusiva. En aquesta última el flux de lava de composició basàltica que va desprendre, va crear una colada de lava d'uns 6 km de longitud cap a l'oest, sobre la qual va créixer el que avui coneixem com la Fageda d'en Jordà.
El seu estat actual és el resultat dels 25 anys que es va explotar com pedrera per a l'extracció de greda. La localització d'un abocador al seu al voltant va servir com detonant per a la mobilització popular, que va provocar la protecció de la zona volcànica.
Bosc de faig assentat sobre la colada de lava de l'erupció del volcà Croscat. La fageda no és un tipus de bosc habitual en aquesta zona, però l'orografia del terreny amb el volcà Santa Margarida fent de barrera natural crea un microclima de tendència atlàntica que ha fet possible la formació d'aquest. En el seu interior "Els Tossols" són formacions basàlticas que es poden observar en gran nombre, formades a partir del flux de lava que a l'avançar sobre zones humides o pantanoses, generaven gran quantitat de gasos en forma de bombolles, aflorant cap a la superfície i solidificándose creant monticles .
Sens dubte la Fageda d'en Jordà és un lloc molt especial, els seus faigs d'altures considerables priven de la llum en el seu interior i donen un colorit intens i espectacular segons l'època de l'any. A la tardor els tons marrons i grocs, i a la primavera i estiu el verd intens de les fulles i el gris del basalt. Sempre és bona època per a visitar-la i recórrer els diferents itineraris que existeixen en el seu interior.
