MODERNISME
A Catalunya el modernisme assoleix el seu màxim esplendor entre finals del segle XIX i principis del segle XX. Dins aquest corrent artístic hi ha implicats diferents àmbits culturals: la música, l'escultura, la pintura i l'arquitectura.
El Modernisme pren com a referències els criteris gòtics i romans i dóna valor al treball a mà, als artesans, a les tècniques antigues i als materials nobles (pedres, rajola de València, ceràmica, ferro forjat...). Tot això, però, amb idees progressistes.
La decoració és molt rica, amb formes ambigües, les escultures, els mosaics.., ens remeten a l'art bizantí i oriental. D'altra banda, l'element vegetal és quasi sempre representat sobre les façanes, els balcons, en forma de fulles, flors...
A Olot, el Modernisme va tenir una forta influència sobre l'arquitectura urbana. Els arquitectes més importants són, entre d'altres, Alfred Paluzie, Josep Azemar, Lluis Domènech i Muntaner, l'escultor Miquel Blay,... Gràcies a aquest recorregut es pot descobrir la riquesa de les seves obres.
Mostra EL MODERNISME A OLOT en un mapa més gran
CASA MAS COLLELLMIR. El primer edifici del nostre itinerari, va ser construït per Alfred Paluzie. La tribuna està decorada amb motius florals característics del Modernisme.
PASTISSERIA FERRER. Són remarcables les decoracions i les corbes dels balcons i de la façana, i no es pot pas deixar d'entrar a la botiga per poder admirar el magnífic sostre empostissat.
CAN NOGUER. Seguint el carrer Bellaire, es pot observar aquest edifici que, tot i molt modificat al cap del temps, ha pogut conservar unes vitrines decorades amb fusta.
CARRER DE L'AIGUA, Nº 1. Observeu en aquesta adreça els magnífics balcons en ferro forjat i balustrades tipus "cop de fuet", on es nota la influència francesa.
CASA PUJADOR (1911-1912). Aquesta casa és certament de les més conegudes d'Olot. D'una estructura molt particular, tota en pedra picada, s'escampa al voltant d'una torre cilíndrica. Es pot constatar que la influencia medieval és una referencia arquitectònica molt important. La casa és obra de Josep Azemar (1862-1914).
CASA ESCUBÓS(1906). Veïna de la casa Pujador, presenta principalment unes ornamentacions florals sobre les balconades i les obertures. Aquestes últimes estan decorades amb ceràmiques florals vermelles i verdes, que contrasten amb el verd pàlid de la façana.
PORTALADA LATERAL DE L'ESGLÉSIA DE SANT ESTEVE. Seguint el Carrer Major s'arriba a la plaça de l'església, on es pot admirar amb més detall el portal lateral de l'edifici. És una obra de Sureda amb un tipus de ceràmica groga amb creus. Cal remarcar les rampes d'accés, amb decoracions vegetals típicament modernistes.
CASA GAIETÀ VILA (1901). Si creuem la plaça ens trobarem davant d'aquesta obra d'Alfred Paluzie, una de les més boniques cases olotines. Com en altres cases de la ruta, hi trobarem una clara influència medieval que s'observa per mitjà dels merlets que coronen l'edifici. La seva decoració és molt variada: vegetals, animals, dracs (molt utilitzats en l'època medieval), ferro forjat... I també acolorida: vermell, verd, blanc... Tots aquests elements li donen una identitat molt particular.
CASA SOLÀ MORALES. Més lluny, al Firal, es pot fer parada davant la magnífica façana renovada per Lluís Domènech i Montaner (1850-1923). És, sense cap dubte, l'exemple modernista més bonic de la ciutat, obra d'un artista de gran anomenada. Es pot destacar la galeria superior i les seves dotze columnes decorades, així com la rajola de València de la barbacana. A més, la façana està adornada amb motius vegetals. A la planta baixa destaquen les dues magnífiques cariàtides, que són obra de l'escultor Arnau i Mascot.
CASA RIERA. Veïna de la casa Solà Morales, aquesta casa és important per la seva façana.
CASA SIBIDÍ (1916). La façana està coronada amb decoracions vegetals i florals de gran qualitat artística.
CASA GASSIOT (1911-1912). Obra d'Alfred Paluzie. Al cèntric carrer de Sant Rafel per trobar la casa Gassiot. Fa xamfrà i està marcada clarament per la influència medieval present a la façana principal amb arcs neogòtics bessons. Sorprèn la balustrada de ferro forjat i les seves ornamentacions. A la paret central de la façana hi trobem l'àliga del medalló, una referència alolegòrica a la medicina i l'escultura "La radiologia", l'especialitat del propietari, metge de professió.
TORRE PONS I TUSQUETS (1916-1917). Obra de Albert Blasco i Ochoa. A l'eixample Malagrida, concretament al Passeig de Barcelona número 13, es troba una torre senyorial voltada de jardins on destaquen els seus balcons de fusta, la torre a l'angle, la tribuna i les belles columnes de l'escala d'entrada a la casa.
Font d'informació:
